Regió

REGIÓ

LES GARRIGUES,

SINGULARITAT EN COSTERS DEL SEGRE

La Denominació d’Origen Costers del Segre es va constituir l’any 1988 per impulsar una regió vinícola d’arrelada tradició, però que per la seva condició de territori interior es va mantenir durant segles allunyada de les principals vies de comercialització. Paradoxalment, aquest aïllament no va impedir que aquesta comarca hagi estat pionera en importants innovacions, sent la primera que va introduir a Catalunya varietats d’origen francès – Merlot, Cabernet Sauvignon y Chardonnay- i que va posar en pràctica tècniques de vinificació emprades a Califòrnia i altres països del Nou Món vinícola.

La DO Costers del Segre abasta actualment una superfície de 4.212 hectàrees, distribuïda en set subzones, cadascuna de les quals presenta característiques geològiques i climàtiques particulars. El nexe d’unió entre totes elles és la conca mitjana del riu Segre, entre els contraforts dels Pirineus i el riu Ebre, amb un clima continental sec, elevada insolació, pluges molt escasses, hiverns freds i estius calorosos.

La vinya del territori que delimita la DO se situa entre els 200 i 1.000 metres d’altura sobre el nivell del mar. A les subzones més septentrionals (Artesa i El Pallars), les vinyes se situen entre 350 i 1.000 m, amb una notable influència pirinenca. Raimat, la subzona d’El Segrià i de L’Urgell localitzades a l’extrem oriental i centre de Costers del Segre, compten amb un relleu més suau, que amb prou feines condiciona les variables típiques del clima continental sent en gran part zones de reg. La subzona de les Valls del Riu Corb, situada entre els 400 i els 700 a l’extrem occidental de la DO, compta amb terres de secà, igual que Les Garrigues situada entre els 350 i els 850 metres, les dues àrees localitzades al sud de la DO, compten amb una major influència mediterrània amb unes temperatures més temperades tant a l’hivern com a l’estiu.

Cérvoles Celler es troba entre 700 i 750 m, a Les Garrigues, la subzona més meridional de la DO Costers del Segre. És un territori elevat, solcat per rius nascuts a la Serra de La Llena, l’última serra d’El Montsant, que han erosionat el terreny, formant importants valls. El paisatge està determinat en gran part pels conreus tradicionals: vinyes, ametllers i oliveres. Entre altres aspectes, aquesta zona és coneguda per la qualitat dels seus olis d’oliva, produïts amb olives de varietat arbequina, molt apreciats a tot el món. Aquests cultius conviuen amb una profusa vegetació autòctona de plantes aromàtiques i boscos de pins, roures i alzines. No per altra cosa, el topònim de Les Garrigues té el seu origen en un tipus de formació vegetal amb espècies de muntanya, molt característica del clima mediterrani semiàrid. El nom “garriga” deriva del terme francès garrigue, procedent de l’occità garric, que en el dialecte de Llenguadoc designa una de les espècies vegetals més comunes: Quercus coccifera, el “roure de garriga” (chêne des garrigues, en francès).

En aquest escenari natural, la mà de l’home aporta com a element característic les construccions de pedra seca: antigues cabanes de volta, receptacles d’aigua, marges, murs, refugis i altres estructures erigides exclusivament amb pedra (sense utilitzar cap tipus de subjecció entre les diferents peces), perfectament integrades en el paisatge.

La comarca de Les Garrigues compta també amb importants jaciments prehistòrics d’art rupestre, catalogats com a Patrimoni de la Humanitat i que constitueixen un valuós testimoni de la capacitat intel·lectual dels primers grups humans que van poblar aquesta part de Catalunya.